{ "id" : "b9th-fnba", "name" : "Resolucions judicials en matèria de transparència", "assetType" : "dataset", "attribution" : "Direcció General de Govern Obert", "attributionLink" : "https://administraciodigital.gencat.cat/ca/dades/dades-obertes/informacio-practica/llicencies/", "averageRating" : 0, "category" : "Legislació-justícia", "createdAt" : 1761907437, "description" : "Resum o extracte i enllaç al text íntegre de les resolucions judicials fermes, dictades per qualsevol ordre jurisdiccional, que tinguin per objecte el compliment o l’incompliment de la Llei catalana de transparència per part de persones responsables d’aplicar-la.", "diciBackend" : false, "displayType" : "table", "downloadCount" : 179, "hideFromCatalog" : false, "hideFromDataJson" : false, "licenseId" : "SEE_TERMS_OF_USE", "locked" : false, "newBackend" : true, "numberOfComments" : 0, "oid" : 3090848, "provenance" : "official", "publicationAppendEnabled" : false, "publicationDate" : 1769007488, "publicationGroup" : 2063838, "publicationStage" : "published", "rowsUpdatedAt" : 1788421413, "rowsUpdatedBy" : "ae67-24a3", "tableId" : 2077636, "totalTimesRated" : 0, "viewCount" : 592, "viewLastModified" : 1788421412, "viewType" : "tabular", "approvals" : [ { "reviewedAt" : 1769077647, "reviewedAutomatically" : true, "state" : "approved", "submissionId" : 1541468, "submissionObject" : "public_audience_request", "submissionOutcome" : "change_audience", "submittedAt" : 1769077647, "targetAudience" : "public", "workflowId" : 182, "submissionDetails" : { "permissionType" : "READ" }, "submissionOutcomeApplication" : { "endedAt" : 1769077647, "failureCount" : 0, "startedAt" : 1769077647, "status" : "success" }, "submitter" : { "id" : "ae67-24a3", "displayName" : "SGOID" } } ], "clientContext" : { "clientContextVariables" : [ ], "inheritedVariables" : { } }, "columns" : [ { "id" : 27178009, "name" : "Any", "dataTypeName" : "text", "description" : "Any en què s’ha dictat la resolució judicial", "fieldName" : "any", "position" : 1, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363503, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "2026", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "2023", "count" : "12" }, { "item" : "2021", "count" : "11" }, { "item" : "2020", "count" : "10" }, { "item" : "2024", "count" : "9" }, { "item" : "2022", "count" : "4" }, { "item" : "2019", "count" : "2" }, { "item" : "2025", "count" : "1" }, { "item" : "2026", "count" : "1" } ], "smallest" : "2019", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { "decimalSeparator" : ",", "groupSeparator" : "." } }, { "id" : 27178010, "name" : "Títol", "dataTypeName" : "text", "description" : "Nom de la resolució judicial", "fieldName" : "titol", "position" : 2, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363502, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Sentència del Tribunal Suprem (TS) núm. 312/2022", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 1163/2022", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 1641/2024", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 2421/2024", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 1358/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 1829/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 1469/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 5322/2020", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 1218/2023", "count" : "1" }, { "item" : "Interlocutòria d'incompetència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) núm. 524/2023, de 19 de juliol de 2023", "count" : "1" }, { "item" : "Provisió del Tribunal Suprem (TS) de 21 de juny de 2023", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 1143/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 633/2026", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 1426/2020", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 3676/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 1858/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 1438/2022", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència de l'Audiència Nacional (SAN) de 27 maig 2020", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJCAT) núm. 2268/2021", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 4020/2023", "count" : "1" }, { "item" : "Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) núm. 2192/2023", "count" : "1" } ], "smallest" : "Interlocutòria d'incompetència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) núm. 524/2023, de 19 de juliol de 2023", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178011, "name" : "Data", "dataTypeName" : "calendar_date", "description" : "Data en què s’ha dictat la resolució judicial", "fieldName" : "data", "position" : 3, "renderTypeName" : "calendar_date", "tableColumnId" : 16363501, "cachedContents" : { "non_null" : "47", "largest" : "2026-05-21T00:00:00.000", "null" : "3", "top" : [ { "item" : "2021-04-27T00:00:00.000", "count" : "2" }, { "item" : "2020-12-21T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2024-03-05T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2023-02-08T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2020-05-26T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2022-05-18T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2023-01-23T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2021-03-15T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2020-05-27T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2023-12-22T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2024-03-20T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2024-01-25T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2024-02-19T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2021-06-30T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2023-12-12T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2019-10-11T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2021-05-13T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2020-06-22T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2022-03-28T00:00:00.000", "count" : "1" }, { "item" : "2023-06-21T00:00:00.000", "count" : "1" } ], "smallest" : "2019-10-11T00:00:00.000", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { "view" : "date_dmy" } }, { "id" : 27178020, "name" : "Part actora", "dataTypeName" : "text", "description" : "Persona o entitat que ha iniciat el procediment judicial", "fieldName" : "part_actora", "position" : 4, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16428663, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Institut Català de la Salut (ICS)", "count" : "6" }, { "item" : "Persona física", "count" : "5" }, { "item" : "Edistribución Redes Digitales SLU", "count" : "3" }, { "item" : "Diputació de Girona", "count" : "2" }, { "item" : "Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) a València", "count" : "2" }, { "item" : "Residències Gent Gran", "count" : "2" }, { "item" : "Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)", "count" : "2" }, { "item" : "Ajuntament de Lleida", "count" : "2" }, { "item" : "Ajuntament de Barcelona", "count" : "2" }, { "item" : "Ajuntament de Girona", "count" : "1" }, { "item" : "N/A", "count" : "1" }, { "item" : "Ajuntament de Tarragona", "count" : "1" }, { "item" : "Ministeri de Política Territorial i Funció Pública", "count" : "1" }, { "item" : "Consorci Concessionari d'Aigües per als Ajuntaments i Indústries de Tarragona (CAT)", "count" : "1" }, { "item" : "Sindicatura de Comptes", "count" : "1" }, { "item" : "Ajuntament del Prat de Llobregat", "count" : "1" }, { "item" : "HARD ROCK BCN IR", "count" : "1" }, { "item" : "Residències ADARA S.L.U.", "count" : "1" }, { "item" : "Servei Català de la Salut", "count" : "1" }, { "item" : "Oficina Antifrau de Catalunya", "count" : "1" } ], "smallest" : "Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) a València", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178019, "name" : "Part demandada", "dataTypeName" : "text", "description" : "Entitat que ha estat reclamada", "fieldName" : "part_demandada", "position" : 5, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16428662, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Generalitat de Catalunya", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)", "count" : "38" }, { "item" : "Generalitat de Catalunya", "count" : "4" }, { "item" : "Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG)", "count" : "3" }, { "item" : "Agència Catalana del Consum", "count" : "2" }, { "item" : "Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència", "count" : "1" }, { "item" : "Departament de la Vicepresidència i Economia", "count" : "1" }, { "item" : "Agència de Protecció de Dades de Catalunya", "count" : "1" } ], "smallest" : "Agència Catalana del Consum", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178013, "name" : "Resum dels antecedents", "dataTypeName" : "text", "description" : "Circumstàncies que permeten entendre la resolució judicial", "fieldName" : "antecedents", "position" : 6, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363499, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Un periodista va presentar una sol·licitud d'accés a informació pública on demanava, entre d'altres, noms, motius, imports i dates sobre les sancions imposades a residències de la gent gran.\nLa GAIP, mitjançant resolució núm. 164/2020, va atorgar l'accés, però va aplicar límit en la publicitat de la identitat de les residències i entitats afectades per protegir la seva reputació econòmica i comercial només en els casos que les sancions haguessin estat revocades (o en procés de revocació) administrativament o judicialment.\nL'administració pública, d'acord amb el requeriment d'accés de la resolució de la GAIP, va permetre l'accés a la informació abans que es resolgués el termini per presentar recurs contenciós, la qual cosa va fer perdre eficàcia a la suspensió de l'executivitat de la resolució impugnada.\nUn tercer afectat va interposar recurs davant el tribunal superior de justícia contra la resolució de la GAIP. El TSJC (sentència 1438/2022) va permetre l'accés, però sense identificació de les persones jurídiques afectades. Per justificar aquesta limitació va aplicar el règim de protecció de dades personals relacionades amb infraccions administratives.\nLa GAIP va recórrer en cassació al Tribunal Suprem per l'aplicació per part del TSJC del règim de protecció de dades personals relacionades amb infraccions administratives perquè considerava que aquesta protecció només la tenen les persones físiques.\nEl TS (sentència núm. 1675/2023) es va posicionar en contra de l'aplicació del règim de protecció de dades personals a les persones jurídiques i va anul·lar la sentència del TSJC.\nEl TSJC dicta nova sentència adequant el seu raonament a la postura establerta pel TS, però en el mateix sentit estimatori parcial: no es pot lliurar la informació relativa als noms de les residències |la informació (a la que es pot accedir) haurà de tenir un grau de generalitat suficient per evitar identificar les residències.", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Recurs presentat per l'Institut Català de la Salut (ICS) contra la Resolució núm. 783/2022, de 22 de setembre de 2022, de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que estimava la sol·licitud d'informació pública relativa a la identificació de les persones que han accedit a la història clínica del sol·licitant dins el període comprès de l'1.1.20 al 26.3.22.\nCom a al·legacions, la part demandant considera que la GAIP no té competència per resoldre la sol·licitud d'informació, perquè caldria aplicar la legislació específica de protecció de dades (LO 3/2018, Reglament 1720/07, Llei estatal 41/2002 i Llei 32/2010). En aquest cas, resultaria competent l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).", "count" : "2" }, { "item" : "L'Ajuntament del Prat de Llobregat impugna la Resolució de la GAIP de 19 de juliol de 2018, per la qual s'estimava la reclamació i es declarava el dret de la persona reclamant a accedir a la informació relativa a la relació de despeses efectuades pels grups municipals de l'Ajuntament del Prat de Llobregat amb càrrec a les aportacions rebudes de l'Ajuntament entre el 2015 i finals del 2017, i també a les factures o qualsevol altra documentació justificativa d'aquestes despeses, anonimitzades, o a obtenir constància escrita de la seva inexistència.\nL'Ajuntament entén que la resolució impugnada «se sustenta en criteris d'oportunitat i no de legalitat, vulnera l'article 112 de la Llei 39/2015 (RCL 2015, 1477) i lesiona el principi d'autonomia local».", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs presentat per Edistribución Redes Digitales SLU contra la Resolució núm. 756/2020 de 10 de desembre de 2020 de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) que estimava la sol·licitud d'informació pública sobre processos i expedient sancionadors incoats per la Generalitat des de l'any 2012 contra la part demandant.\nCom a al·legacions, la part demandant considera que la GAIP no compleix amb el quòrum mínim per prendre una decisió (art. 47 Llei 39/2015), que la sol·licitud hauria d'haver-se inadmès per imprecisa (art. 28 Llei 19/2014) i que caldria aplicar els límits de la informació pública relatius als interessos econòmics i comercials de la mercantil demandant (art. 14 Llei 19/2014), de seguretat industrial i caràcter confidencial de les dades (art. 21.2 Llei 19/2014 i art. 8.8 Llei 9/2014), i a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries (art. 21.1.b Llei 19/2014 i art. 40.2 Llei 9/2013).", "count" : "1" }, { "item" : "La GAIP (resolució núm. 164/2020) va atorgar l'accés a un periodista que demanava la identificació i els motius, imports i dates de sancions imposades a residències de gent gran. Aquesta informació va ser limitada per protegir la reputació econòmica i comercial de les residències només en els casos que les sancions haguessin estat revocades (o en procés de revocació).\nL'administració pública, d'acord amb el requeriment d'accés de la resolució de la GAIP, va permetre l'accés a la informació abans que es resolgués el termini per presentar recurs contenciós, la qual cosa va fer perdre eficàcia a la suspensió de l'executivitat de la resolució impugnada.\nUn tercer afectat va interposar recurs davant el tribunal superior de justícia contra la resolució de la GAIP.", "count" : "1" }, { "item" : "Un periodista va presentar una sol·licitud d'accés a informació pública on demanava, entre d'altres, noms, motius, imports i dates sobre les sancions imposades a residències de la gent gran.\nLa GAIP, mitjançant resolució núm. 164/2020, va atorgar l'accés, però va aplicar límit en la publicitat de la identitat de les residències i entitats afectades per protegir la seva reputació econòmica i comercial només en els casos que les sancions haguessin estat revocades (o en procés de revocació) administrativament o judicialment.\nL'administració pública, d'acord amb el requeriment d'accés de la resolució de la GAIP, va permetre l'accés a la informació abans que es resolgués el termini per presentar recurs contenciós, la qual cosa va fer perdre eficàcia a la suspensió de l'executivitat de la resolució impugnada.\nUn tercer afectat va interposar recurs davant el tribunal superior de justícia contra la resolució de la GAIP. El TSJC (sentència 1438/2022) va permetre l'accés, però sense identificació de les persones jurídiques afectades. Per justificar aquesta limitació va aplicar el règim de protecció de dades personals relacionades amb infraccions administratives.\nLa GAIP va recórrer en cassació al Tribunal Suprem per l'aplicació per part del TSJC del règim de protecció de dades personals relacionades amb infraccions administratives perquè considerava que aquesta protecció només la tenen les persones físiques.\nEl TS (sentència núm. 1675/2023) es va posicionar en contra de l'aplicació del règim de protecció de dades personals a les persones jurídiques i va anul·lar la sentència del TSJC.\nEl TSJC dicta nova sentència adequant el seu raonament a la postura establerta pel TS, però en el mateix sentit estimatori parcial: no es pot lliurar la informació relativa als noms de les residències |la informació (a la que es pot accedir) haurà de tenir un grau de generalitat suficient per evitar identificar les residències.", "count" : "1" }, { "item" : "L'advocat de l'Estat interposa un recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència Nacional, que va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària contra la sentència del Jutjat Central Contenciós Administratiu, que, al seu torn, també va desestimar el recurs interposat per l'advocat de l'Estat contra les resolucions del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) de 23 de juny de 2016 i 24 d'agost de 2016, que estimaven l'accés a la informació següent, sol·licitada pel representant de la Junta de Personal de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària de València al delegat especial de l'Agència: els objectius assignats i els criteris de repartiment de les bosses de productivitat del personal.\nMotius de l'advocat de l'Estat:\n1. L'article 40 de l'EBEP es refereix de manera específica a l'accés a la informació per part de les juntes de personal i els delegats de personal, com a òrgans de representació dels funcionaris en determinades matèries que els afecten, per la qual cosa és un règim especial d'accés, detallat i específic, que desplaça el genèric de la Llei 19/2013, aplicable només supletòriament.\n«És un dret complex, associat al dret de llibertat sindical i que té un abast i uns perfils propis i que és objecte d'una regulació detallada per la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical i per l'Estatut dels treballadors, aprovat pel RD legislatiu 2/2015.»\n2. En cas d'aplicar-se la Llei 19/2013, les «dades han de romandre fora de l'accés a la informació pública, per formar part de l'organització dels recursos humans orientada al compliment primordial de l'AEAT, com és la prevenció i la lluita contra el frau fiscal. Revelar les dades sol·licitades [...] suposaria descendir a un nivell de detall que impediria l'exercici eficaç de la funció inspectora, i també de la prevenció i sanció dels il·lícits penals.»\nCTBG i la Junta de Personal s'oposen al recurs:\n1. L'article 40 de l'EBEP no crea un règim específic d'accés a la informació, perquè aquesta norma es limita a assenyalar, amb caràcter general, que els representants dels treballadors han de rebre informació.\n2. Els límits al·legats no poden aplicar-se: no exposa cap mal real que es produiria amb el lliurament de la informació, ni tampoc es justifica l'interès públic o privat que existeix enfront del dret a la informació. La informació sol·licitada pel reclamant no té gens de transcendència tributària.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs contenciós administratiu interposat pel Consorci Concessionari d'Aigües per als Ajuntaments i Indústries de Tarragona (CAT) contra la Resolució núm. 72/2019 de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que estima parcialment la reclamació presentada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de la Diputació de Tarragona i declara el dret de la CUP a obtenir informació sobre les retribucions, les dietes i el registre d'interessos de les persones que formen els òrgans de govern del CAT.\nEl CAT demana l'anul·lació de la resolució de la GAIP pels motius següents:\nNo té una naturalesa jurídica de consorci, sinó de corporació de dret públic.\nLa informació que se sol·licita no es troba relacionada amb les funcions públiques que se li encomanen.\nAfecta dades personals especialment protegides.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs contenciós administratiu 84/2019 que la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar contra l'Acord 259/2018/PS, per requerir la incoació d'un procediment sancionador a la rectora de la UAB, després que s'incomplís la Resolució 259/2018, de 21 de setembre, en relació amb la Reclamació 252/2018, que obligava la Universitat a lliurar determinada informació relativa a l'execució del pressupost d'un grup de recerca, i a informar la Comissió de Garanties del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) de les actuacions dutes a terme en compliment de la Resolució.\nL'Acord impugnat a) posa en coneixement de la rectora de la UAB que aquesta institució ha desatès els requeriments de la GAIP en relació amb l'execució de la Resolució 259/2018 i està impedint que la persona reclamant obtingui tota la informació a la qual la dita Resolució li declarava el dret d'accés; ambdós fets estan tipificats com a infracció molt greu en relació amb el dret d'accés a la informació pública per l'article 77.2.b en relació amb l'article 43.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), i b) demana a la rectora la incoació del procediment sancionador.\nMotius del recurs:\nConstitució defectuosa de la GAIP: pèrdua de condició d'òrgan col·legiat.\nManca de competència de la GAIP envers la UAB.\nManca d'infracció.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs contra la Resolució de data 10 d'octubre de 2019 de la secretària d'Hisenda que acorda estimar parcialment la SAIP presentada per un periodista i per la qual demanava una còpia íntegra del projecte arquitectònic i documentació complementària presentat per la part actora per a l'atorgament d'autorització per a la instal·lació i explotació d'un casino de joc en el Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou.\nL'entitat actora va participar en el concurs públic per obtenir fins a un màxim de quatre autoritzacions per a la instal·lació i explotació de casinos de joc en el Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, i no està d'acord amb atorgar accés a la informació (projecte i documentació complementària), ja que la part actora va declarar aquesta informació confidencial d'acord amb les bases de la convocatòria.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs interposat per l'Hospital Plató Fundació Privada i d'altres contra la Resolució de la GAIP 58/2016, mitjançant la qual es declarava que CatSalut havia de lliurar la informació que se li va sol·licitar, sobre les retribucions del personal directiu (el director general, el director assistencial, la directora de gestió social i corporativa, la directora d'infermeria i el director mèdic) de l'Hospital Plató els anys 2014, 2015 i 2016.\nMotius del recurs: a) que no era exigible la informació retributiva requerida en la mesura que els càrrecs afectats no poden ser considerats càrrecs directius; b) que, en tot cas, no es podia exigir la informació corresponent a l'any 2014, atès que encara no estava vigent la Llei 19/2014; c) que, en tot cas, la resolució havia de reflectir expressament un advertiment al demandant d'informació en el sentit que hi és aplicable la normativa de protecció de dades, i d) que la resolució fixa un termini incorrecte per fer efectiu el lliurament de la informació, ja que cal ajustar-se al que disposa l'article 34.3 de la Llei 19/2014.", "count" : "1" }, { "item" : "La GAIP (resolució núm. 164/2020) va atorgar l'accés a un periodista que demanava la identificació i els motius, imports i dates de sancions imposades a residències de gent gran. Aquesta informació va ser limitada per protegir la reputació econòmica i comercial de les residències només en els casos que les sancions haguessin estat revocades (o en procés de revocació).\n\nUn tercer afectat va interposar recurs davant el tribunal superior de justícia contra la resolució de la GAIP. El TSJC (sentència 1438/2022) va permetre l'accés però sense identificació de les persones jurídiques afectades. Per justificar aquesta limitació va aplicar el règim de protecció de dades personals relacionades amb infraccions administratives.\n\nLa GAIP va recórrer en cassació al Tribunal Suprem per l'aplicació per part del TSJC del règim de protecció de dades personals relacionades amb infraccions administratives perquè considerava que aquesta protecció només la tenen les persones físiques.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs presentat per Edistribución Redes Digitales SLU contra la Resolució de 26 d'octubre de 2021 de la Directora general d'Energia del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que desestimava el recurs de reposició interposat contra la Resolució, de l'11 d'agost de 2021, que estimava parcialment la sol·licitud d'informació pública relativa l'accés als expedients informatius oberts respecte als talls de subministrament elèctric als municipis de Gavà, Viladecans, Barcelona, Badalona, Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Rubí, Sabadell i Terrassa, excloent-ne les dades identificatives de les instal·lacions elèctriques.\nCom a al·legacions, la part demandant considera que no es va motivar la no apreciació de la causa d'inadmissió relativa al caràcter abusiu de la sol·licitud (art. 18.1.e Llei estatal 19/2013), que hi concorre la causa d'inadmissió relativa a la necessitat d'una tasca complexa d'elaboració de la informació (art. 29.1.b Llei 19/2014) i els límits relatius a la confidencialitat (derivada de la legislació sectorial), a la seguretat industrial i a l'afectació als interessos econòmics i comercials (art. 21.1.c i g, i art. 14.1.h Llei estatal 19/2013).", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs interposat per l'Ajuntament de Tarragona contra la Resolució de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) núm. 316/2018, que va estimar parcialment la Reclamació 284/2018 en atorgar l'accés a informació sol·licitada en relació amb les entrades venudes per a la cerimònia d'inauguració dels Jocs de la Mediterrània, amb el límit de les dades relatives a la identitat de les persones físiques que van comprar les entrades i també a la identitat de les persones destinatàries de les entrades per raons de vulnerabilitat.\nL'Ajuntament al·lega que no era competència seva atendre la sol·licitud i que la va derivar a la Fundació Tarragona 2017, perquè és l'òrgan competent per respondre a la informació de la venda d'entrades de la cerimònia d'inauguració dels Jocs de la Mediterrània: «la informació sol·licitada va ser elaborada en el marc d'una relació contractual entre la Fundació i Ticketmaster Spain, SAU, que és aliena a l'Ajuntament.»", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs presentat per l'Institut Català de la Salut contra la Resolució de 19 de març de 2021 de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) que desestimava la sol·licitud d'informació pública a accedir als imports percebuts individualment pel complement de coordinació de l'\"EAP/Unitat Docent/Adjunta de PERSONAL SANITARI-GRUP A1 I GRUP A2\", atès que no s'apreciaven prou raons d'interès públic.\nCom a al·legacions, la part demandant considera que la GAIP no respecta la llei estatal de transparència ni la doctrina del Consejo de la Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), atès que no s'obliga a publicar les dades personals del personal no directiu. A més, considera que es va infringir la doctrina de la STS núm. 160/2021 perquè no es va emprar el procediment específic que disposen els representants sindicals per obtenir informació pública.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs presentat per la Sindicatura de Comptes contra el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, contra els articles 2, 54.4 i 57 del Decret 8/2021, de 9 de febrer.\nMotius que al·lega:\n1. Nul·litat de l'article 2 (concepte d'administracions públiques), en la mesura que afecta la part actora, per invasió de competències, per incloure-la en l'àmbit del Decret. Entén que el Govern s'extralimita en llur potestat reglamentària, atesa la naturalesa estatutària de l'entitat, que, segons el Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries 2/2015, de 24 de febrer, o el Dictamen del Consell d'Estat núm. 707/2012, de 19 de juliol, li atorga una posició d'autonomia singular per garantir-ne la independència i, per tant, una potestat reglamentària tàcita per desenvolupar la matèria en el seu àmbit i que, a l'igual del Tribunal de Comptes, la normativa de transparència només s'aplica en relació amb la seva activitat subjecta al dret administratiu, però no la seva funció fiscalitzadora. Per tant, la Sindicatura admet estar sotmesa a les lleis de transparència, però no a una normativa amb rang reglamentari aprovada pel Govern.\n2. Nul·litat dels art. 54.4 i 57 (que desenvolupen els articles 26 i 30 de la Llei 19/2014), perquè ometen el supòsit que estableix l'article 19.4 de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, article que prescriu, amb caràcter bàsic, que, si es rep una sol·licitud d'informació elaborada per una altra administració, se li ha de trametre perquè sigui aquesta la que doni resposta a la sol·licitud. En canvi, el Decret disposa que cal derivar les sol·licituds sempre que no es tingui en poder la informació sol·licitada. Per tant, segons el Decret, si es disposa de la informació —encara que l'hagi elaborat un altre subjecte—, no és procedent derivar-la, la qual cosa contradiu l'article 19.4 de la Llei estatal 19/2013.\nSegons la Generalitat, la Llei catalana manté un criteri més favorable al dret d'accés, que ha d'aplicar-se en lloc de la norma estatal, perquè evita demores innecessàries quan no estigui clara la competència de l'òrgan que ha de resoldre la sol·licitud.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs interposat per l'Ajuntament de Girona contra la Resolució de la GAIP de 23 de març de 2018 per la qual es reconeixia l'accés a informació relativa al següent: a) el contracte original entre l'Ajuntament i la societat AGISSA i a les pròrrogues, modificacions i auditories de què hagi estat objecte; b) els comptes d'AGISSA (inclosos els ingressos, les despeses, els pressupostos i les retribucions), i c) el nom dels membres del Consell d'Administració d'aquesta societat. Tot des de la constitució d'AGISSA i fins a l'actualitat.\nAl·lega que a) no pot iniciar-se el procediment per mitjà de correus electrònics, i b) la resolució té un contingut impossible.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs interposat per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat contra la Resolució núm. 405/2017 de la Comissió de Garantia pel Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), que estima la sol·licitud presentada per la secció sindical IAC-CATAC: accés al llistat dels llocs de feina coberts per la plantilla de l'Ajuntament en què figuri l'àrea on es desenvolupa la feina, el departament, la denominació del lloc i el concepte i quantitat que es percep per cadascun dels complements, plusos o factors associats.\nMotius del recurs:\na) Manca de competència de la GAIP, atès que es tracta d'una sol·licitud vinculada a la llibertat sindical, de forma que és aplicable la regulació específica de la normativa sobre empleats públics —concretament, el tràmit de mediació que disposa el conveni col·lectiu municipal—, i no és aplicable la Llei 19/14 pel que fa al mecanisme de garantia que aquesta estableix, ni tan sols amb caràcter supletori.\nb) Era impossible lliurar la informació quan es va requerir, i també en el termini de sis mesos concedit: l'elaboració de la relació de llocs de treball per a una plantilla de 1.600 empleats és un procés llarg i complex; el contracte va adjudicar-se al desembre de 2017 i no era possible lliurar la informació fins que els treballs culminessin. L'Ajuntament disposava d'un catàleg de llocs de treball, que és un instrument similar, però inclou el complement de destinació i no el complement específic, i no està desglossat per complements, plusos i factors associats com es demanava.", "count" : "1" }, { "item" : "Recurs presentat per l'Institut Català de Salut (ICS) contra la Resolució de la directora de l'Agència de Protecció de Dades de Catalunya de 7 de juny de 2022, per la qual s'inadmet la sol·licitud d'informació relativa a l'accés a la traçabilitat de la història clínica d'una particular contra l'Hospital Universitari Joan XXIII, el qual pertany a l'ICS, en virtut de la qual es trasllada a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP).\nCom a al·legacions, la part demandant considera que l'organisme competent per pronunciar-se sobre l'admissió o no de la sol·licitud és l'Agència de Protecció de Dades i no pas la GAIP.", "count" : "1" }, { "item" : "L’Agència Catalana del Consum (ACC) va emetre resolució estimatòria parcial a l’accés a l’informació pública relativa a sancions imposades a grans tenidors per no oferir lloguer social.\nEl tercer afectat Altamira Real Estate, SA, va interposar recurs potestatiu de reposició contra aquesta resolució d’accés a la informació pública que va ser desestimada per l’ACC; front aquesta desestimació, va presentar recurs contenciós administratiu.", "count" : "1" }, { "item" : "L'advocat de l'Estat i la Junta de Personal de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) a València interposen diversos recursos de cassació contra la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional (Secció Setena) de 21 de març de 2019, que va estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per l'Administració de l'Estat contra la sentència del Jutjat Central Contenciós Administratiu núm. 6 que, al seu torn, va desestimar el recurs interposat per l'advocat de l'Estat contra les resolucions del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) de 22 d'agost de 2017 i 27 d'abril de 2017, que estimen l'accés del representant de la Junta de Personal de l'AEAT de València al Catàleg actualitzat de llocs de treball ocupats i vacants a la província de València.", "count" : "1" } ], "smallest" : "Desestima el recurs i confirma la Resolució núm. 316/2018 de la GAIP, que denega l'accés a unes dades, atès que no les tenia l'administració a la qual es reclamava (Direcció General de Funció Pública).\nPer poder verificar que els correctors d'un examen pràctic jurídic, en el marc d'un procés selectiu en el qual va participar la persona sol·licitant, eren juristes, va sol·licitar: «que s'identifiqués als correctors que van corregir els exàmens pràctics jurídics, juntament amb la seva formació i la seva correspondència amb el número de corrector que apareixen en la puntuació assignada a cadascun dels aspirants.»\nLa Direcció General de Funció Pública (DGFP) va desestimar el recurs sobre la base de «no existir els documents de correspondència entre la identitat de cadascun dels correctors i el número que apareix en la fulla de correcció dels exàmens».\nEl recurrent al·lega que el fet de no existir el document no vol dir que les dades no existeixin.", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178014, "name" : "Resum dels fonaments de dret", "dataTypeName" : "text", "description" : "Raons que justifiquen la resolució judicial", "fieldName" : "fonaments", "position" : 7, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363498, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Tal com comença a argumentar la sentència, la ponderació (per determinar o no el dret d'accés en el cas) s'ha de fer en relació amb els interessos següents:\n1. Informació sobre un col·lectiu especialment vulnerable (la «gent gran», potencials usuaris de les residències sancionades).\n2. Els interessos reputacionals (i econòmics) de les dites residències.\nPodria ser, doncs, aplicable el límit que disposa l'article 14.1.h de la Llei estatal 19/2013 (interessos econòmics i socials).\nEn aquest sentit, l'escrit de demanda invoca, «en essència, el principi de confidencialitat» i el «perjudici concret, definit i avaluable per aquesta part».\nPerò, sorprenentment, la sentència estima parcialment el recurs no sobre la base de la ponderació d'aquests interessos, sinó amb fonament en la protecció de «dades personals»; concretament, per concurrència de «dades especialment protegides», a què es refereix l'article 23 de la Llei catalana 19/2014, entre les quals figuren les relatives a la comissió i imposició d'infraccions i sancions:\n«[...] és aplicable al cas el que estableix l'article 23 (\"Dades personals especialment protegides\") de la LP 19/2014» (fonament jurídic quart).\n«[...] en les circumstàncies de la fundació actora, no cal revelar la seva identitat com a sancionada, com a límit normatiu de rang legal» (fonament jurídic cinquè).\n«No obstant aquesta limitació quant a la identificació de la sancionada, els drets ressenyats es preserven\nMitjançant la \"dissociació de les dades de caràcter personal de manera que s'impedeixi la identificació de les persones afectades\", i\n\"L'accés parcial amb l'omissió prèvia de la informació afectada pel límit\" (articles 15.4 i 16 de la Llei 19/13).»\nConclusions:\n«En les circumstàncies de la fundació actora, no cal revelar la seva identitat com a sancionada.»\nAnul·lar parcialment la resolució impugnada, en el sentit que, de la informació relativa a la sanció imposada a la fundació actora, ha d'excloure's la seva identificació, la de l'establiment que és titular i la seva ubicació geogràfica.\nCaldrà adoptar les mesures adequades per tal d'evitar que es faci ús de la informació amb identificació, en cas que hagi estat indegudament entregada (va ser objecte d'una interlocutòria de mesures cautelars que les estimava parcialment i suspenia també parcialment la resolució de la GAIP).\nLa sentència només es pronuncia sobre la fundació que va recórrer contra la decisió de la GAIP (la recurrent no està legitimada per defensar interessos d'altres residències afectades per la resolució de la GAIP impugnada).", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "El TSJC permet l'accés a la informació demanada però sense identificació de les persones jurídiques afectades. El TSJC protegeix la identificació de les residències en els casos que hagin comès infraccions administratives que no comportin amonestació pública de l'infractor en aplicació de la normativa de protecció de dades personals.\nL'administració ha d'adoptar mesures addicionals perquè no es pugui fer ús de la informació lliurada indegudament.", "count" : "1" }, { "item" : "En coincidència amb el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) i la Junta de Personal:\n1. L'accés a la informació de les juntes de personal no és un règim d'accés especial.\nEl desplaçament dels preceptes que conté la Llei 19/2013 i, per tant, del règim jurídic general que disposa aquesta norma, en tot el relatiu a l'accés a la informació pública, els seus límits i el procediment que ha de seguir-se, exigeix que una altra norma de rang legal inclogui un règim propi i específic que permeti entendre que ens trobem davant una regulació alternativa per les especialitats existents en un àmbit o matèria determinada, i es crea, així, una regulació autònoma en relació amb els subjectes legitimats o el contingut i límits de la informació que pot proporcionar-se. \nSegons el parer d'aquest Tribunal, el precepte transcrit (article 40 de l'EBEP, Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre) «no conté un règim específic i alternatiu que desplaci el règim general d'accés a la informació que conté la Llei 19/2013, ni limita o condiciona l'accés a la informació que les juntes de personal poden tenir en relació amb les matèries relatives als empleats que representen i la informació que els concerneix. Aquesta norma es limita a assenyalar que els representants dels treballadors (les juntes de personal i els delegats de personal) han de rebre informació sobre determinats aspectes.» \n«En definitiva, aquesta norma no pot ser presa com un règim alternatiu que reguli, de manera autònoma i diferenciada, el dret d'accés a la informació pública que tenen les juntes de personal.»\n2. No són aplicables als límits d'accés a la informació el perill per a la investigació i la sanció d'il·lícits administratius. \nEl Tribunal Suprem coincideix amb la sentència de l'Audiència Nacional impugnada: «la informació sol·licitada, referida als criteris seguits per al repartiment dels incentius, no afecta tercers ni la normativa de protecció de dades. \nTampoc va considerar acreditat que això posi en situació de risc l'actuació de la inspecció de persecució del frau fiscal o tingui transcendència tributària.» \n«L'aplicació dels límits a l'accés a la informació en requereix la justificació expressa i detallada.» «Si l'Administració considera que la informació sol·licitada pot interferir en una activitat inspectora en curs o posar-la en risc, la Llei permet, en l'article 16, la possibilitat d'establir límits parcials a la informació que es proporciona, raonant concretament les causes [...]», la qual cosa no esdevé en aquest cas.\n«La transparència i publicitat tant dels objectius perseguits per un ens públic i el seu grau de compliment com dels criteris de distribució dels fons públics, en aquest cas relacionats amb el repartiment de la retribució per productivitat entre els empleats, té una especial importància per a la llei. Per contra, no ha quedat justificat que la informació sol·licitada dificulti o impedeixi la repressió d'il·lícits tributaris o les funcions d'inspecció, vigilància i control de l'Agència Tributària.»\n«La informació sol·licitada podria haver-se proporcionat de manera que no es posés en perill l'activitat inspectora.»", "count" : "1" }, { "item" : "1. És evident que la informació sol·licitada entra dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei 19/2014, ja que, amb independència que les quantitats assignades als grups municipals es considerin una subvenció o una ajuda pública, entren de ple en el camp d'aplicació de la dita norma i estan subjectes a la transparència i informació al respecte, ja que aquestes quantitats estan subjectes a la justificació oportuna perquè es lliuren a aquests grups per al compliment dels fins que els són propis.\n2. D'altra banda, tampoc pot considerar-se que la resolució dictada afecti el principi d'autonomia local, ja que la Llei 19/2014 estableix amb claredat quins són els òrgans que han de resoldre les sol·licituds (articles 32 i següents) i regula, així mateix, el règim de recurs contra aquestes resolucions (articles 38 i següents); per tant, suposen una excepció al règim que estableix l'article 112 de la Llei 39/2015 (RCL 2015, 1477) i que aquesta Llei permet de manera expressa.", "count" : "1" }, { "item" : "Competència: L'organisme competent per garantir l'accés a la informació relativa a la traçabilitat de la història clínica pròpia és l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, atès que està vinculada als drets de protecció de dades personals (art. 1 Llei 32/2010). Considera que aquesta informació no és pública, per aquest motiu no és competent la GAIP.", "count" : "1" }, { "item" : "Segons l'Audiència Nacional, i en contra del Jutjat, l'article 22 de la Llei 3/2015 no estableix un règim jurídic específic d'accés a la informació, sinó el següent: a) el contingut de l'informe que semestralment l'Oficina de Conflictes ha d'elevar al Govern perquè el remeti al Congrés dels Diputats, i b) la informació que és objecte de publicació en el BOE.\nPerquè pugui aplicar-se el que estableix la disposició addicional primera de la Llei 19/2013, la regulació específica ha d'assenyalar amb claredat que la informació sobre la matèria que regula només pot obtenir-se en la manera que s'hi especifica. I aquesta voluntat de substituir la regulació general sobre l'accés a la informació en els aspectes expressament regulats no s'adverteix en l'article 22 de la Llei 3/2015.\nDonada la consideració anterior, la sentència examina les altres dues qüestions que l'Oficina de Conflictes d'Interessos va plantejar inicialment davant el Jutjat, que llavors no es van considerar i que ara l'Audiència Nacional desestima:\n1. Al·legació sobre la incongruència de la resolució del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG). L'Audiència Nacional entén que la resolució del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) sí que és congruent, perquè en la informació publicada (en el BOE) s'hi indica l'existència d'un procediment incoat, però no hi figura la identitat de l'alt càrrec afectat, per la qual cosa la versió de l'informe remès a les Corts Generals difereix respecte de la que és objecte de publicació, mentre que «la identitat de l'alt càrrec afectat és l'objecte de la sol·licitud d'informació». «Per tant, el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) no reinterpreta la voluntat de la sol·licitant, perquè només insta l'Oficina de Conflictes d'Interessos a proporcionar la identitat de l'alt càrrec afectat pel procediment sancionador» i, «per tant, es va donar una resposta adequada (congruent) a la informació formulada».\n2. L'article 15.1 de la Llei 19/2013 estableix que «si la informació [...] conté dades relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives que no comportin l'amonestació pública a l'infractor, l'accés només es pot autoritzar en cas que es tingui el consentiment exprés de l'afectat o si està emparat per una norma amb rang de llei». En aquest cas, l'article 22.1 de la Llei 3/2015 és una norma amb rang legal que habilita la identificació dels alts càrrecs que no han complert la seva obligació de presentar les declaracions que exigeix la Llei 3/2015. Per tant, tampoc cal apreciar la infracció de l'article 24 de la Llei 19/2013 (tràmit d'audiència a tercers).\nEncara estimant (que no és el cas, com entén el Consell de Transparència) que ens trobem davant un supòsit que requereix la ponderació necessària, la Sentència del Tribunal Suprem (STS) 3968/2019 estableix que la regla continua sent la de concedir l'accés, tret que la ponderació a la qual es refereix l'article 15.3 de la Llei 19/2003 imposi el contrari: «Encara que no es parli expressament de retribucions d'empleats públics, sinó d'infraccions en què, en matèria de conflictes d'interessos [...], el dret a conèixer prima sobre la protecció de dades o la intimitat, ja que, com indica la mateixa Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, només quan l'acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es gestionen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podrem parlar de l'inici d'un procés en el qual els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics.»", "count" : "1" }, { "item" : "Interès cassacional\n«Interpretar l'apartat segon de la disposició addicional de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en relació amb els articles 77 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i del 14 al 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, a fi de determinar si aquests preceptes de la normativa del règim local constitueixen, o no, un règim jurídic específic d'accés a la informació que exclogui l'aplicació de la Llei de transparència.»\nDesplaçat el règim general de transparència davant el règim especial\nSentència núm. 748/2020, d'11 de juny (Recurs de cassació núm. 577/2019). En examinar el significat i l'abast de l'apartat segon de la disposició addicional primera de la Llei 19/2013, declaràvem el següent:\n«[...] els preceptes que conté la Llei 19/2013, de transparència i bon govern, pel que fa al règim jurídic previst per a l'accés a la informació pública, els seus límits i el procediment que ha de seguir-se, tan sols queden desplaçats, actuant en aquest cas com a norma supletòria, quan una altra norma legal hagi disposat un règim jurídic propi i específic d'accés a la informació en un àmbit determinat, tal com estableix l'apartat segon de la disposició addicional primera de la Llei 19/2013, del 9 de desembre.\nAixò exigeix que una altra norma de rang legal inclogui un règim propi i específic que permeti entendre que ens trobem davant d'una regulació alternativa per les especialitats que existeixen en un àmbit o matèria determinada, i creï una regulació autònoma respecte dels subjectes legitimats i el contingut i límits de la informació que pot proporcionar.»\nAquesta mateixa doctrina apareix després recollida a les sentències 1565/2020, de 19 de novembre (Recurs de cassació 4614/2019), i 1817 bis/2020, de 29 de desembre (Recurs de cassació 7045/2019).\nQuè significa règim especial\nLa Sentència 314/2021, de 8 de març (Recurs de cassació núm. 1975/2020), recull i reprodueix la doctrina de la Sentència núm. 748/2020, d'11 de juny (Recurs de cassació núm. 577/2019).\n«[...] Hem d'avançar ara en la determinació de l'abast de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei de transparència, precisant què hem d'entendre per un règim específic alternatiu i com opera la supletorietat de la Llei de transparència. Així, hem d'aclarir, en primer lloc, que sens dubte hi ha un règim específic propi quan en un determinat sector de l'ordenament jurídic existeix una regulació completa que desenvolupa en aquest àmbit el dret d'accés a la informació per part, bé dels ciutadans en general, bé dels subjectes interessats.» (fonament jurídic tercer).\nCom s'aplica la supletorietat\n— En aquests supòsits és clar que aquest règim haurà d'aplicar-se amb caràcter preferent a la regulació de la Llei de transparència, que en tot cas serà aplicable supletòriament en els aspectes que no hagi previst aquesta regulació específica, sempre, és clar, que hi resultin compatibles.\n— Més freqüent que una regulació alternativa completa és l'existència, en diversos àmbits sectorials, de disposicions anteriors a la Llei de transparència que contenen preceptes que afecten el dret d'accés a la informació, molt especialment en relació amb els seus límits, com passa en aquest assumpte amb el precepte sobre confidencialitat al sector dels productes sanitaris. Doncs bé, cal precisar que, en aquests casos, encara que no es tracti de règims complets, aquestes regulacions parcials també són aplicables de conformitat amb el que disposa la disposició addicional de la Llei de transparència, i, mantenint-ne l'aplicació supletòria en tota la resta, la remissió comprèn també les regulacions sectorials que afectin aspectes rellevants del dret d'accés a la informació, com ho són els seus límits, encara que no es configurin com un tractament global i sistemàtic del dret, i queda en tot cas la Llei de transparència com a regulació supletòria.\nEl cas de l'accés per electes locals\n1. La regulació que conté la normativa sobre el règim local inclou un règim de recursos que el membre de la corporació pot interposar quan es denega el seu dret d'accés a la informació, que comprèn el recurs potestatiu de reposició i el recurs contenciós administratiu, a més del procediment per a la protecció dels drets fonamentals de la persona (articles 114 a 121 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa) i el recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.\n2. La referència que fa el precepte de l'article 23.1 de la Llei 19/2013 a l'article 107.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, posa de manifest que la reclamació que regula la normativa sobre transparència i bon govern substitueix el recurs d'alçada, cosa que deixa fora de perill la possible coexistència d'aquesta reclamació amb el recurs potestatiu de reposició. I en aquesta mateixa línia es pronuncia la Llei catalana 19/2014, que, després de preveure la possibilitat del recurs potestatiu de reposició (article 38), passa a regular la reclamació davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (articles 39 i següents).\nPer tant, la normativa sobre transparència i bon govern admet que la reclamació que s'hi regula pugui dirigir-se contra l'acte originari que denega l'accés a la informació o, si escau, contra l'acte que desestima el recurs potestatiu de reposició que eventualment s'hi hagi interposat en contra.\n3. El fet que en la normativa de règim local existeixi una regulació específica del dret d'accés a la informació per part dels membres de la corporació en cap cas exclou que la persona interessada pugui formular la reclamació que regula l'article 24 de la Llei 19/2013 contra la resolució que denegui totalment o en part l'accés a la informació.", "count" : "1" }, { "item" : "És indubtable l'interès legítim qualificat de l'actora en conèixer el contingut de la denúncia i les persones que van denunciar-la i que van donar lloc a l'obertura d'una informació pública: els fets objecte de denúncia en la informació sol·licitada podrien ser susceptibles d'una infracció disciplinària (de fet, es va obrir una informació prèvia).\nEs produeix, doncs, un desplaçament de la normativa general en els casos en què una altra norma amb rang de llei inclogui especificitats, com en el cas en què hi ha un precepte exprés del dret de les persones interessades a conèixer l'estat dels procediments. P. ex., l'article 53.1.a de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment comú de les administracions públiques (STS, 3a, de 11.6.2020, Recurs 577/2019).\n«Davant d'això, no poden apreciar-se limitacions derivades del tractament de dades personals, quan es tracta de persones que van denunciar voluntàriament una funcionària, [...].»\nTampoc és raonable argumentar que pot existir algun tipus de represàlia contra les persones denunciants, ja que això no deixa de ser una mera conjectura, a més de ser contradictori amb el fet que el Consell Comarcal (ja) va facilitar precisament la identitat de les 27 persones que li constaven com a usuàries del servei en la seva aplicació, per la qual cosa resulta menys justificable que no es facilités la documentació en què es recollia la identitat de les altres persones que, en principi, no apareixen com a usuàries del servei.\nDe la mateixa manera, resulta contradictori reconèixer el dret de la demandant a obtenir aquesta informació si s'hagués obert un procediment disciplinari i no fer-ho quan s'han obert unes actuacions prèvies arran de la denúncia.\nAquest és el sentit de l'informe de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades de data 15 de juny de 2018, en què es destacava la condició d'interessada de la demandant i la prevalença del dret d'accés de la demandant, la qual cosa es correspon amb les disposicions legals que reconeixen el dret d'accés al procediment de les persones interessades; «els denunciants van signar una denúncia per mala praxi de la demandant, demanant-ne la destitució com a empleada pública, i no existeix cap dret a l'anonimat en ocasió de la protecció de dades personals.»\nConclusió: «cap afectació a drets personals de tercers i s'aprecia, per contra, un evident interès legítim de la demandant».", "count" : "1" }, { "item" : "Primer\na) Cal precisar que quan la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic, o el Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, es refereixen a la presència de la meitat dels membres de l'òrgan col·legiat, s'ha d'entendre que es refereixen als membres en actiu; això és, membres efectius, no al nombre màxim de membres que en podria disposar l'òrgan en qüestió.\nFinalment, el marc jurídic es tanca amb les normes internes d'organització i funcionament de la GAIP aprovades per la mateixa institució el 22 de setembre de 2017. Disposa el punt 3.1 d'aquesta norma que el Ple de la comissió està format per tots els membres vigents de la GAIP, i el punt 9.1 que el Ple es pot constituir si hi assisteixen més de la meitat dels membres, com a mínim dos.\nAixí doncs, en el que es refereix al règim de funcionament de l'òrgan col·legiat, la normativa general dona prioritat a la normativa de creació o a la normativa pròpia, i, en el cas de la GAIP, disposa un quòrum de la meitat dels membres efectius de la comissió, requeriment que les normes internes de funcionament complementen introduint un mínim de dos membres.\nEn aquest sentit, no es pot considerar que el funcionament de la comissió amb dos membres, un cop cessats tres dels cinc que es van nomenar inicialment, sigui contrari a l'ordenament jurídic, per més que el mínim de tres membres sigui un requeriment habitual en el funcionament dels òrgans col·legiats.\nAquesta és la solució que va abonar el Tribunal Suprem en la sentència de 22 de novembre de 2017 (Recurs núm. 159/17), i va reiterar en altres dues sentències de 18 de desembre de 2017 (recursos núm. 194/17 i 319/17).\nb) Cal afegir que incideix en aquesta qüestió un principi general de preservació de l'ordre públic institucional, en el sentit que els dubtes s'han de resoldre de la manera més favorable al funcionament efectiu de les institucions que formen part de l'entramat públic. I més si compleixen una funció material de garantia dels drets dels ciutadans i de funcionament transparent del sistema, com és el cas.\nSegon\nLa Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, és, en aquest sentit, menys clara. En efecte, l'article 3.1.c inclou igualment les universitats públiques en l'àmbit subjectiu, però l'article 74.3 disposa que es pot aplicar el sistema de garanties que estableix el capítol IV del títol III —entre els quals l'acció que ens ocupa— als actes o omissions dels organismes i institucions d'aquest apartat 3.1.c que afecten el dret d'accés a la informació pública si la institució i la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ho estableixen per conveni.\nPer tant, pot semblar que la reclamació davant la GAIP queda condicionada a la subscripció del conveni esmentat.\nAra bé, aquesta no és una interpretació que pugui reeixir.\nEn efecte, en primer lloc, la intervenció d'un organisme especialitzat i neutral com és la comissió demandada constitueix una garantia essencial per a l'efectivitat del dret d'accés a la informació. Resultaria paradoxal que les universitats, que són administracions públiques genuïnament, quedessin fora d'aquesta garantia quan queda configurada de forma general respecte del conjunt del sector públic, incloent-hi les entitats i persones privades vinculades.\nPerò és que, independentment de la poca raonabilitat que tindria una excepció com aquesta, com s'ha dit, la normativa bàsica estatal inclou les universitats dins el conjunt d'administracions vinculades en primer grau per la normativa de transparència i accés a la informació, incloent-hi la garantia establerta pel que fa a la reclamació davant d'un òrgan especialitzat.\nNo hi ha dubte que l'article 74 de la Llei 10/14 ha d'interpretar-se en consonància amb la norma bàsica, de forma que cal entendre que el conveni al qual fa referència aquest precepte pot operar com un instrument per establir canals de relació o modalitats d'intervenció adaptades a les peculiaritats de la institució, però no pot interpretar-se com a condició d'operativitat de la reclamació davant la GAIP.\nTercer\nL'existència d'un procediment sancionador, que pròpiament no és el cas d'un expedient informatiu, no és un obstacle en si mateix respecte del deure de proporcionar la informació pública. Cal que l'Administració justifiqui que la cessió d'aquesta informació pot comportar un perill concret per a la investigació.", "count" : "1" }, { "item" : "Les sol·licituds d’accés a la informació pública que tenen per objecte conèixer els documents que formen part d’un expedient administratiu en tràmit i en el que el sol·licitant té la condició d’interessat en el mateix s’han de tramitar i resoldre segons l’article 53.1.a de la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. Així també està establert en la disposició addicional 1a de la llei 19/2014 de transparència.\nEn conseqüència, la GAIP no té competència per resoldre cap reclamació respecte aquestes qüestions atès que la disposició addicional 1a de la Llei 19/2014 de transparència exclou expressament que siguin aplicables els mecanismes de reclamació previstos en els seus articles 39 i 42.", "count" : "1" }, { "item" : "Es confirma la decisió judicial recorreguda.\nL'article 10 del Decret 111/2017, quan prescriu que els membres de la GAIP mantenen el càrrec fins que prenen possessió els nous membres, ho circumscriu a la finalització del mandat de cinc anys.\nPerò el manteniment en el càrrec en funcions, com pretén l'actor, no és extrapolable a les causes legals de pèrdua sobrevinguda de la condició de membre de la GAIP que estableix l'article 12 del Decret 111/2017, com és la que afecta l'actor (jubilació forçosa per compliment de 70 anys), causes que «resulten radicalment incompatibles amb una pròrroga en funcions», per la qual cosa no té dret a una pròrroga de funcions un cop fets els 70 anys.\nTanmateix, sí que s'ha vulnerat l'article 97 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, perquè l'Administració no pot actuar per via de fet: se li exigeix que dicti la resolució administrativa oportuna que constati l'existència de la causa legal de pèrdua de la condició de membre de la GAIP.", "count" : "1" }, { "item" : "Qüestió de cassació: el règim de protecció de dades personals relacionades amb la comissió d'infraccions administratives (que no comportin amonestació pública) només és aplicable a persones físiques.\nLa informació que permeti identificar les residències sancionades afecta els interessos econòmics, comercials, i a la bona imatge (art. 14.1 lletra h de la Llei 19/2013, de 9 de desembre.). L'aplicació d'aquest límit no és automàtica, sinó que s'ha ponderat l'efecte perjudicial front l'interès del dret d'accés: la divulgació de la identitat de les residències sancionades \"suposa un perjudici en la seva reputació que es projecta en la seva competitivitat i, ensems, en els ingressos econòmics de l'establiment\". Aquesta informació sobre les sancions \"té una especial repercussió en la imatge i reputació de les persones sancionades, el que es projecta en la seva competitivitat en el mercat i, en definitiva, en el resultat empresarial\", per la qual cosa la \"divulgació afectaria de forma sensible els interessos empresarials, econòmics i a la pròpia imatge de les entitats sancionades, sense que en aquest cas el citat dany resulti proporcional als beneficis i finalitats inherents al principi de transparència\".\nAccés a la informació abans que es produeixi pronunciació judicial: la GAIP ha de procurar una redacció més acurada dels terminis d'execució de l'accés a la informació en les seves resolucions de manera que es respectin els terminis per poder demanar i mantenir els efectes la suspensió judicial de l'execució d'actes administratius, en garantia de la tutela judicial efectiva.", "count" : "1" }, { "item" : "Remissió a la Sentència d'aquesta Sala i Secció de data 26 de maig de 2020, dictada en el Recurs número 244/2018 i que, en relació amb un supòsit similar \"desglossament de les despeses per any i justificació, amb factures incloses, del destí dels diners percebuts per cadascun dels grups polítics d'aquest Ajuntament de l'any 2015 fins al 2017\", indicava: «[...] és evident que la informació sol·licitada entra dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei 19/2014, ja que, amb independència que les quantitats assignades als grups municipals es considerin una subvenció o una ajuda pública, entren de ple en el camp d'aplicació de la dita norma i estan subjectes a la transparència i informació al respecte de les mateixes, per tal com les quantitats esmentades estan subjectes a la justificació oportuna, ja que s'entreguen als grups esmentats per al compliment de les finalitats que els són pròpies».\nConclusió: l'al·legació relativa a la impossibilitat de compliment no pot acollir-se quan es tracta de requerir informació sobre la justificació de l'ús de fons públics concedits en concepte d'ajuda o subvenció —en aquest cas, als grups municipals—, la qual cosa es pot sol·licitar a través dels òrgans de govern municipals competents.", "count" : "1" }, { "item" : "Falta d'informe en el procediment de reclamació seguit per la GAIP: La GAIP ha de sol·licitar, a l'òrgan o entitat que va denegar l'accés, una còpia de l'expedient, un informe sobre la reclamació, informació i antecedents rellevants per a la seva resolució. Aquest informe no és preceptiu ni vinculant (no pot condicionar ni bloquejar ni impedir l'actuació de la GAIP) i, per tant, no comporta la nul·litat de la Resolució de la GAIP.\nSobre la consideració d’interessat a l'entitat de defensa dels consumidors: Els interessats tenen dret de rebre informació del procediment sancionador i es consideren, a aquest efecte, persones interessades les associacions de consumidors i usuaris que presentin una denúncia respecte a la vulneració dels drets dels consumidors.\nAccés a la informació abans que es produeixi pronunciació judicial: L'administració té el deure de no donar l'accés a la informació quan tingui constància que s'ha sol·licitat la suspensió judicial de l'execució de la resolució de la GAIP fins que es conegui la decisió judicial.", "count" : "1" }, { "item" : "És d'indiscutible interès ciutadà accedir a informació́ sobre la justificació́ de l'ús de fons públics concedits en concepte d'ajut o subvenció́. Tanmateix, aquest \"interès no pot suposar (...) sobrepassar l'esfera personal dels beneficiats per la renta garantida pel mer fet de percebre-la\". Aquesta és la posició de l'article 15 de la Llei 19/2014, que prescriu que \"en el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social, ha de preservar-se la identitat dels beneficiaris\", en consonància amb el seu article 23, que estableix que les sol·licituds d’accés a informació́ pública han de ser desestimades si la informació conté dades personals especialment protegides.\nL'accés suposaria una \"invasió il·legítima no només en l'esfera íntima de les persones beneficiàries\" de la prestació sinó que afecta també la seva dignitat, atès que els causa \"una pèrdua del seu poder de control sobre les dades personals\".", "count" : "1" }, { "item" : "1. Presentació de SAIP per correu electrònic. És possible iniciar el procediment previst per mitjans electrònics, sempre que això ofereixi les garanties (requisits de SAIP que estableix la Llei 19/2014), i això ocorre en aquest cas, en el qual l'administració recurrent no nega que els requisits esmentats hi concorrin, i en les diferents sol·licituds presentades en cap moment es va oposar a la utilització del mètode esmentat, qüestionant-les per simples qüestions formals en relació amb els preceptes aplicables, però admetent, com assenyala la GAIP, el següent:\n\nTal com manifesten els antecedents, en aquest cas són diversos els correus tramesos entre la persona reclamant i diferent personal al servei de l'Ajuntament de Girona, en què queda clara la informació que demana la persona reclamant i les dificultats i els retards per obtenir-la que al·lega el personal de l'Ajuntament, que a les respostes sembla conèixer-ne perfectament la identitat. Aquesta documentació acredita l'existència d'una sol·licitud d'informació pública presentada el 24 d'abril de 2017, que el 20 de febrer de 2018, data de presentació d'aquesta Reclamació, encara no s'hauria satisfet.\n2. Fons de l'assumpte. La informació es refereix a una empresa municipal, participada per l'Ajuntament de Girona, per la qual cosa «s'enquadra dins del que estableixen els articles 1 i 3 de la Llei 19/2014» i «de cap manera té un contingut impossible com pretén l'Ajuntament».\nEl fet que la societat esmentada estigui sota administració judicial no pot ser una causa obstativa per obtenir una informació de la qual deu disposar l'administració recurrent.", "count" : "1" }, { "item" : "El TSJC considera que la identificació del personal que ha accedit a una història clínica són dades que corresponen a una actuació professional d'empleats públics produïda dins els límits de l'exercici de la seva funció pública, per tant, no ens trobem davant de dades sensibles de tercers que danyen la intimitat o l'expectativa de privacitat, sinó que es tracta d'informació pública subjecta a dret d'accés.\nLa GAIP té competència per resoldre en tant que aquest tipus de dades són informació pública i la reclamació ha derivat d'una sol·licitud de dret d'accés.", "count" : "1" }, { "item" : "L'ICS és responsable de les bases de dades que emmagatzema i la GAIP l'autoritat de control d'accés i protecció de la informació i dades de caràcter personal que s'hi conté, complint els requisits establerts per la normativa (art. 24.1 Llei 19/2014). En aquest cas, no es tracta de dades sensibles de tercers, sinó de dades merament identificatives relatives a actuacions professionals de treballadors públics, els quals tenen una subjecció especial i estan sotmesos a una posició de responsabilitat envers la ciutadania, i que tenen caràcter d'informació pública.", "count" : "1" }, { "item" : "Reitera els de la STS 748/2020.", "count" : "1" }, { "item" : "1. És aplicable la Llei 19/2014 i la tutela de la GAIP.\nAquest accés queda protegit per la Llei de transparència. Per tant, la competència de la GAIP que va dictar la resolució impugnada és palesa: «Seria absurd que un sindicat no disposi de les garanties generals que gaudeixen el comú dels ciutadans.»\n«Certament, els sindicats gaudeixen d'un dret reforçat d'informació en el que es refereix a la gestió del personal de les administracions públiques, però això no significa que hi hagi un règim d'accés especial en aquesta matèria a l'efecte de la disposició addicional primera de la Llei 19/2014 [...] que desplaci la Llei 19/14 a una posició supletòria.»\nEl fet que el conveni col·lectiu de l'Ajuntament esmenti la possibilitat de demanar una conciliació mitjançant el CEMICAL no constitueix un règim d'accés específic a la informació sindical, sinó una mera alternativa voluntària al sistema ordinari de resolució de conflictes (discrepàncies en el si de la comissió de seguiment del conveni pel que fa a la seva interpretació o aplicació), mentre que en aquest cas estem davant un conflicte en el qual està en joc un dret sindical que no té l'origen en el conveni col·lectiu.\n2. És acceptable que la GAIP imposés un ritme relativament urgent per lliurar la informació. Aquestes en són les raons:\n— El deure de lliurar la informació pot trobar-se davant d'una impossibilitat material derivada del fet que no se'n disposi, per molt obligatòria que sigui, com és el cas.\n«Tanmateix, és evident que el dret a la informació i el deure de transparència no poden cedir davant el pur i simple incompliment de l'Administració dels seus deures. En aquest cas, la resposta jurídica no pot ser la pura i simple pèrdua del dret d'informació del ciutadà», sinó que la resposta «ha de consistir a pautar l'obligació d'informar tot establint mesures com ara un termini per elaborar i lliurar la informació, el lliurament de la informació disponible, o d'altres».\nEn aquest sentit, és significatiu el precepte de l'article 29.1.b de la Llei 19/2014, per al cas que la informació demanada requereixi una tasca complexa d'elaboració o reelaboració, situació que no bloqueja el dret d'accés, sinó que obliga a lliurar la informació desglossada. Tant més quan la informació demanada és d'existència obligada per l'Administració, com és el cas.\n— La informació a la qual es refereix aquest recurs és una informació pública, que, a més, ha de ser objecte de publicitat activa, a l'abast de tothom.\n— S'acredita una «manca d'interès municipal», perquè «no s'ha acreditat que una dilació tan significativa fos imprescindible» (el Ple ja va ordenar al maig de 2016 l'elaboració de la relació de llocs de treball, que havia d'estar closa a finals d'aquell any i, en canvi, al gener de 2019 encara no s'havia lliurat cap informació) i es constata «l'absència d'una proposta de calendari mínimament concret i ajustat en el temps».\n— Podria haver-se donat la informació «desglossada»: «no resulta creïble que ja de bon principi l'Ajuntament no disposés d'informació susceptible de ser lliurada sobre l'aplicació del complement específic» («aquest complement s'incloïa mensualment a les nòmines»).", "count" : "1" }, { "item" : "Tal com comença a argumentar la sentència, la ponderació (per determinar o no el dret d'accés en el cas) s'ha de fer en relació amb els interessos següents:\n1. Informació sobre un col·lectiu especialment vulnerable (la «gent gran», potencials usuaris de les residències sancionades).\n2. Els interessos reputacionals (i econòmics) de les dites residències.\nPodria ser, doncs, aplicable el límit que disposa l'article 14.1.h de la Llei estatal 19/2013 (interessos econòmics i socials).\nEn aquest sentit, l'escrit de demanda invoca, «en essència, el principi de confidencialitat» i el «perjudici concret, definit i avaluable per aquesta part».\nPerò, sorprenentment, la sentència estima parcialment el recurs no sobre la base de la ponderació d'aquests interessos, sinó amb fonament en la protecció de «dades personals»; concretament, per concurrència de «dades especialment protegides», a què es refereix l'article 23 de la Llei catalana 19/2014, entre les quals figuren les relatives a la comissió i imposició d'infraccions i sancions:\n«[...] és aplicable al cas el que estableix l'article 23 (\"Dades personals especialment protegides\") de la LP 19/2014» (fonament jurídic quart).\n«[...] en les circumstàncies de la fundació actora, no cal revelar la seva identitat com a sancionada, com a límit normatiu de rang legal» (fonament jurídic cinquè).\n«No obstant aquesta limitació quant a la identificació de la sancionada, els drets ressenyats es preserven\nMitjançant la \"dissociació de les dades de caràcter personal de manera que s'impedeixi la identificació de les persones afectades\", i\n\"L'accés parcial amb l'omissió prèvia de la informació afectada pel límit\" (articles 15.4 i 16 de la Llei 19/13).»\nConclusions:\n«En les circumstàncies de la fundació actora, no cal revelar la seva identitat com a sancionada.»\nAnul·lar parcialment la resolució impugnada, en el sentit que, de la informació relativa a la sanció imposada a la fundació actora, ha d'excloure's la seva identificació, la de l'establiment que és titular i la seva ubicació geogràfica.\nCaldrà adoptar les mesures adequades per tal d'evitar que es faci ús de la informació amb identificació, en cas que hagi estat indegudament entregada (va ser objecte d'una interlocutòria de mesures cautelars que les estimava parcialment i suspenia també parcialment la resolució de la GAIP).\nLa sentència només es pronuncia sobre la fundació que va recórrer contra la decisió de la GAIP (la recurrent no està legitimada per defensar interessos d'altres residències afectades per la resolució de la GAIP impugnada).", "count" : "1" } ], "smallest" : "1. Accés desproporcionat. Cal «interpretar de manera estricta, si no restrictiva, tant les limitacions a aquest dret que ordena l'article 14.1 de la Llei 19/2013 com les causes d'inadmissió de sol·licituds d'informació que enumera l'article 18.1, sense que calgui acceptar limitacions que suposin un menyscapte injustificat i desproporcionat del dret d'accés a la informació».\nD'aquesta manera, només són acceptables les limitacions que resultin justificades i proporcionades.\nLa sol·licitud del «text complet» de totes les sentències i resolucions del TEAR dels anys 2018 i 2019 resulta desproporcionada, tenint en compte que requereix una tasca complexa de dissociació de dades i preparació de la documentació, prenent en consideració el seu volum i naturalesa, i gran part d'aquestes resolucions estan a la disposició del públic en general a través de la publicitat i informació subministrada pels òrgans de govern de les institucions.\nAixò no és un obstacle al fet que es pugui recollir informació pública sobre aquest objecte en termes proporcionals, com seria el cas de sol·licitar (només) la relació de recursos o reclamacions (no el text complet), o, fins i tot, facilitar el text complet (només) de les resolucions no accessibles en les fonts d'informació pública existents.\n2. Silenci positiu inaplicable: la STC 104/2018, de 4 d'octubre, expressa que el règim aplicable és el de l'article 20.4 de la Llei bàsica estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació i bon govern, el qual està emparat pel títol competencial de l'article 149.1.18.\nLa contradicció amb el règim de silenci positiu (en el cas que analitza la STC 104/2018, de l'article 31.2 de la Llei de transparència d'Aragó) és efectiva i insalvable, perquè l'un i l'altre estableixen règims de silenci administratiu incompatibles (per la qual cosa es va declarar la inconstitucionalitat de la norma autonòmica per vulnerar indirectament o mediatament l'article 149.1.18 CE).\nSegons el que disposa l'article 5.1 de la LOPJ, la Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, i vincula tots els jutges i tribunals, que han d'interpretar i aplicar les lleis i els reglaments segons els preceptes i principis constitucionals, conforme a la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tota mena de processos. En conseqüència, conforme a la doctrina constitucional, és procedent aplicar el règim de silenci de la legislació bàsica estatal, per la qual cosa ha de desestimar-se l'al·legació de la part codemandada (persona sol·licitant).", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178015, "name" : "Sentit de la resolució", "dataTypeName" : "text", "description" : "Sentit de la resolució", "fieldName" : "sentit_resolucio", "position" : 8, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363497, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "N/A", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Desestimat", "count" : "29" }, { "item" : "Estimat", "count" : "18" }, { "item" : "Inadmès", "count" : "1" }, { "item" : "N/A", "count" : "1" }, { "item" : "Admissió", "count" : "1" } ], "smallest" : "Admissió", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178016, "name" : "Temàtica", "dataTypeName" : "text", "description" : "Àmbit temàtic al que correspon la resolució", "fieldName" : "tematica", "position" : 9, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363496, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Territori, infraestructures i urbanisme", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Informació i comunicació", "count" : "13" }, { "item" : "Administració pública, govern i relacions institucionals", "count" : "12" }, { "item" : "Societat i ciutadania", "count" : "7" }, { "item" : "Indústria i energia", "count" : "5" }, { "item" : "Salut", "count" : "4" }, { "item" : "Tecnologia, recerca i innovació", "count" : "2" }, { "item" : "Justícia i dret", "count" : "2" }, { "item" : "Economia", "count" : "1" }, { "item" : "Comerç, consum i turisme", "count" : "1" }, { "item" : "Territori, infraestructures i urbanisme", "count" : "1" }, { "item" : "Cultura, llengua i identitat", "count" : "1" }, { "item" : "Medi ambient", "count" : "1" } ], "smallest" : "Administració pública, govern i relacions institucionals", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178017, "name" : "Òrgan judicial", "dataTypeName" : "text", "description" : "Òrgan judicial encarregat de dictar la resolució", "fieldName" : "organ_judicial", "position" : 10, "renderTypeName" : "text", "tableColumnId" : 16363495, "cachedContents" : { "non_null" : "50", "largest" : "Tribunal Suprem", "null" : "0", "top" : [ { "item" : "Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", "count" : "42" }, { "item" : "Tribunal Suprem", "count" : "5" }, { "item" : "Jutjat contenciós Administratiu", "count" : "2" }, { "item" : "Audiència Nacional", "count" : "1" } ], "smallest" : "Audiència Nacional", "count" : "50", "cardinality" : "50" }, "format" : { } }, { "id" : 27178018, "name" : "Enllaç", "dataTypeName" : "url", "description" : "Enllaç al text íntegre de la resolució judicial", "fieldName" : "enllac", "position" : 11, "renderTypeName" : "url", "tableColumnId" : 16363494, "format" : { }, "subColumnTypes" : [ "url", "description" ] } ], "grants" : [ { "inherited" : false, "type" : "viewer", "flags" : [ "public" ] } ], "license" : { "name" : "See Terms of Use" }, "metadata" : { "custom_fields" : { "Freqüència d'actualització" : { "Freqüència d'actualització" : "Semestral" }, "Idioma" : { "Idioma" : "Català", "Dataset name (EN)" : "Judicial resolutions on transparency matters", "Nombre del conjunto de datos (ES)" : "Resoluciones judiciales en materia de transparencia" }, "Informació de gènere o sexe" : { "Informació de gènere o sexe" : "No aplicable" }, "Dades d'Alt Valor" : { "Categoria" : "No són dades d’alt valor" }, "Actors" : { "Departament" : "Presidència", "Tipus actor" : "Generalitat de Catalunya" }, "Àmbit geogràfic" : { "Informació geogràfica" : "Sense informació geogràfica", "Àmbit geogràfic" : "Catalunya" } }, "availableDisplayTypes" : [ "table", "fatrow", "page" ] }, "owner" : { "id" : "a4b5-gx6v", "displayName" : "Dades Obertes Catalunya", "profileImageUrlLarge" : "/api/users/a4b5-gx6v/profile_images/LARGE", "profileImageUrlMedium" : "/api/users/a4b5-gx6v/profile_images/THUMB", "profileImageUrlSmall" : "/api/users/a4b5-gx6v/profile_images/TINY", "screenName" : "Dades Obertes Catalunya", "type" : "interactive", "flags" : [ "acceptedEula" ] }, "query" : { }, "rights" : [ "read" ], "tableAuthor" : { "id" : "a4b5-gx6v", "displayName" : "Dades Obertes Catalunya", "profileImageUrlLarge" : "/api/users/a4b5-gx6v/profile_images/LARGE", "profileImageUrlMedium" : "/api/users/a4b5-gx6v/profile_images/THUMB", "profileImageUrlSmall" : "/api/users/a4b5-gx6v/profile_images/TINY", "screenName" : "Dades Obertes Catalunya", "type" : "interactive", "flags" : [ "acceptedEula" ] }, "tags" : [ "resolucions judicials", "transparència", "ods16_pau justícies i institucions sòlides" ], "flags" : [ "default", "ownerMayBeContacted", "restorable", "restorePossibleForType" ] }